lunes, 19 de noviembre de 2012

FER POSSIBLE UNA UTOPÍA


Avui m’agradaria parlar dels “ghettos”, no sé si sabeu que un “getto” és un àrea separada per les vivendes d’un determinat col·lectiu ja sigui, per la cultura, per la religió o bé per l’origen ètnic.

El terme de “ghetto” prové del nom del barri jueu de Venècia, establert en 1516. Durant la Segona Guerra Mundial, els “ghettos” eren districtes urbans ( sovint tancats) en els quals els alemanys forçaven a la població jueva a viure en unes condicions miserables, és a dir, el “ghettos” separaven a la població jueva de la no-jueva.

Lamentablement els “ghettos” no és una cosa del passat ni de la Segona Guerra Mundial  sinó que avui dia continuen existint, i són en aquestes àrees, precisament, on acostuma a viure la gent immigrant. Aquestes àrees es formen algunes vegades de manera intencionada i altres de manera no intencionada, és a dir, hi ha cops on la pròpia societat els margina ja que, no són com ells i les seves costums els molesten i altres on es solen agrupar de manera inconscient buscant  llocs on troben gent igual a ells.

Jo em pregunto: No seria possible una societat o no es  forméssim “ghettos”, és a dir, o ningú marginés a ningú per la seva cultura, raça ètnica o religió i on tots sapiguéssim compartir cultures i respectar-nos?. Fent aquesta pregunta no pretenc posicionar-me ni en una banda ni en l’altre ja que, al cap i a la fi les dos bandes tenim la culpa de que es produeixi aquesta situació. Sé que potser la qüestió que us plantejo sembla massa idíl·lica ja que, si ens respectéssim els uns als altres la majoria dels conflictes que es generen en el dia a dia no succeirien però el que proposo únicament és que aprenguem a conviure “barrejats” els uns amb els altres, és a dir, sense cap tipus de distinció.  Òbviament que això no es fàcil però si ens ho plantegéssim TOTS de ben segur que ho aconseguiríem.

3 comentarios:

  1. Hola Laura!!! la veritat que no havia escoltat mai aquesta paraula, mira que és curiós i ja és ben cert que diuen que cada dia apranem alguna cosa nova, i en aquest cas jo n'acabo de descobrir una, i en si tens tota la raó, que bonic que seria que tots ens respectesim uns als altres sense discrminar a ningú per un tipus de creença, religió, discapacitat... però aixi es la societat que sense voler o volen cada cop ens anem desplaçant uns i altres per el bando que nosaltres ens be millor!! però oblidan que en si tots som essers humans, amb diferències, però tots provenim del mateix lloc!! però bueno amb conformo amb la teva qüestió que poc a poc i mitjançant propostes dins la nostra societat poguem aprendre a conviure barrejats com be esmentas tu, uns als altres i ser mes persones, però com be dius no és fácil però no es un impossible!! tindrem que concienciar encara més a la societat i poc a poc anar respectant a tots els sers humans de la nostra societat i crèixer junts, que de ben segur com està ara la societat, més que mai hem de estar mes units que mai :) !! m'ha agradat molt la teva intervenció, de fet desconeixia auqest nom!! però que en si tens molts raó ja que és la pura realitat de que ens trobem avui dia amb molts moments de la nostra vida qüotidiana!! però jo tinc esperançes futures de que poc a poc i al futur acabem socialitzar-nos mútuament sense cap mena de perjudici per se d'una manera o altre, perquè en si tots tenim els nostres mes i els nostres menys, però concluint som HUMANS!! i això no ho hem d'oblidar maiii!!!! laura poc a poc no es fàcil!! però tinc fe que a la llarga poc a poc vagi disminuint!! m'agradat la teva intervenció!! espero que passis a fer una ullada per el meu blogger! una salutació!*

    ResponderEliminar
  2. Hola chicas, encuentro que tenéis razón en lo que decís. Sinceramente yo si que lo veo como una utopía que, muy a mi pesar, no creo que se cumpla. En el mundo en el que vivimos y mas concretamente a nuestra sociedad ya le interesa que hayan estas diferencias, por desgracia, y sin irnos más lejos mirar lo que está pretendiendo este gobierno que se vea claramente y que haya un distintivo entre ricos y pobres. Es tan triste y repugnante...

    Sería conveniente fomentar a los colectivos y crear un vínculo de unión. Mirar yo vivo en un barrio de inmigrantes, mas concretamente de musulmanes, pues veréis hace 13 años a este barrio se le consideraba como lo peor de Viladecans, era el lugar donde toda la "chusma" iba a parar, por el hecho de ser de afuera ya se les daba la etiqueta de "gentuza". Si es cierto también, y lo encuentro lógico, que los extranjeros se agrupen donde hay familiares, amigos, conocidos... por el simple hecho de tener más soporte y de sentirse mas acogidos.
    Actualmente y gracias al fomento por parte del ayuntamiento este barrio ha cambiado muchísimo, ¿que han hecho? han construido viviendas nuevas, renovados calles y plazas, abierto grandes negocios de restauración, supermercados, grandes zonas de verde... De esta forma han llamado la atención de otro sector de la población, fomentando la igualdad entre culturas y dandole riqueza al barrio, al recibir la llegada de nuevos vecinos que años atrás nunca se hubieran planteado la posibilidad de irse a vivir allí.

    Así que personalmente creo que la clave para la abolición de los ghettos es la pluralidad de población, que todos podamos formar parte de lo mismo, respetándonos y conviviendo en harmonía. Creedme yo lo estoy viviendo y me siento muy orgullosa de vivir en un barrio multicultural, que mejor forma de conocer lo que uno desconoce y de enriquecerse de ello?!

    ResponderEliminar
  3. Laura, estic d' acord amb el que dius que les dues part tenim la culpa de la formació dels ghettos. Aqui a Catalunya i concretament al meu poble, durant l' època migratoria de ciutadans andalusos, a Sant Sadurní d' Anoia es van afincar tota a un barri de nova contrucció i van formar un ghetto. En primer moment van ser reacis a insertar-se en la societat del poble, ja que era un poble molt tancat, basat en l' economia del cava i tothom es coneixia.

    Poc a poc i mitjaçant les escoles es van anar introduint dins els mecanismes del poble encara que, actualment encara hi ha gent que no s' ha incorporat totalment ni al poble ni a la cultura catalana.

    Personalment penso que viure en un barri multicultural i multiracial et proporciona un enrriquiment espectacular, aprenent tots entre tots i s' han de potenciar aquests aspectes. Tots hem de ficar de la nostre part :)

    ResponderEliminar